Eclesiàstic, fou vicari de Banyuls de la Marenda i professor de la Institució Sant Lluís Gonçaga. Visqué més de trenta anys a París, on estudià gramàtica i llengües. Publicà en fascicles, a la revista perpinyanenca “L’Esperance” (1883), l’Essai sur la langue catalane, estudi, amb mètode comparatista, dels orígens i les vicissituds de la llengua catalana. A “Le Courrier de Ceret” (1883) publicà un treball sobre els goigs catalans i s’interessà per la història local del Rosselló, a la qual dedicà diversos estudis i monografies. Utilitzà el pseudònim de Rajah de Times.