De jove participà en el moviment valencianista, després s’integrà en el blasquisme, i finalment en el republicanisme espanyol. Fou enginyer industrial i periodista. Col·laborà al diari El Pueblo, a “La Voz Valenciana” i a “Taula de Lletres Valencianes”. Escriví la biografia Blasco Ibáñez i València (1929), que obtingué força ressò. També publicà Siembra Republicana (1930) i La pluma en la barricada (1934), entre d’altres. Traduí i prologà la narració de Blasco i Ibáñez Coses d’hòmens per a la col·lecció “El Cuento Valencià” (1930). Exiliat a França després de la guerra civil, seguí col·laborant a la premsa, i publicà un article sobre Blasco i Ibáñez a Revista de Catalunya (1940).