Vida i obra
De família d’origen llenguadocià, fou un personatge representatiu de la petita burgesia de Perpinyà, on residí quasi sempre i des d’on participà activament, a partir dels anys setanta, en la vida cultural, sobretot com a membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària. Més endavant es relacionà amb escriptors i altres personalitats catalanes, especialment amb Jacint Verdaguer, que l’influí més o menys visiblement en l’obra poètica (Ramellets de proverbis, màximes, refrans i adagis catalans escollits i posats en quartetes, 1880, i, publicats amb el pseudònim de Pau Farriol de Ceret, Espigues i flors, 1884, i Pa de casa, 1888, recull de poemes i cançons), i l’obra del qual difongué: en traduí al francès L’Atlàntida (1884;reeditada diverses vegades) i Roser de tot l’any, inèdita, i publicà Canigó. Étude bibliographique du nouveau poème catalan de Jacinto Verdaguer (1887). Organitzà, alguna vegada amb Francesc↑Rous, les trobades i els concursos literaris de Banyuls de la Marenda, on el 1883 llegí el discurs La Renaissance des lettres catalanes, part en català part en francès, en el qual exposava un concepte de catalanitat, derivat de la idea llatina felibre, entès com una germanor de caràcter espiritual, al marge de qualsevol reivindicació política. Digué el discurs de gràcies als Jocs Florals de Barcelona del 1884 i publicà Catalans de França (1892), d’interès bibliogràfic, a La Il·lustració Catalana. Deixà inèdita una extensa recopilació de poesia i prosa catalanes del s. XIX (Flors catalanes).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bover i Font, A. (19902), p. 135-155
- Dessège, M. (1968)
- Pinyol, R. i Vila, P. (2005)
- Vila, P. (19993).