Desenvolupament enciclopèdic
Narra la història de l’ascens fins al triomf personal i social d’una dona en el marc de la industrialització de la segona meitat del s. XIX: Antonieta, d’origen menestral, casada amb un obrer, venç, amb esforç i seny, tota mena de dificultats fins a esdevenir una sòlida Fabricanta de la indústria tèxtil, un membre respectable de la vigorosa burgesia barcelonina de la fi del segle. Publicada en ple esclat de la narrativa modernista, un breu pròleg de l’autora avisa tant de la seva consciència d’anacronisme com de la limitació dels recursos de la ficció, que veu prou justificades en l’exerci-ci de recuperació del passat (del paisatge moral de la joventut de l’autora) i en la intenció alliçonadora: mostrar amb admiració el fonament moral i material de la gran Barcelona burgesa coetània. L’obra es resol, en efecte, amb uns usos narratius elementals i tòpics (una bonhomiosa omnisciència narradora, uns personatges esquemàtics, unes relacions maniquees), però resulten incisives les reflexions que proposa sobre la societat actual: la vinculació del present amb el passat immediat; el procés de formació de les elits; el lloc protagonista del femení (el pròleg és explícit respecte del destinatari femení de l’exercici de record i homenatge que és La Fabricanta); el contrast dels valors morals menestrals que abandera (abnegació, previsió, estalvi, ordre, condícia, continuïtat patrimonial) respecte de les estratègies de la distinció burgesa. Monserdà introdueix, amb tot plegat, severes esmenes al paradigma explicatiu liberal, masculí i cosmopolita a l’ús: bàsicament, la vindicació del subjecte femení més enllà de la condició d’àngel domèstic; alhora, el record de l’íntima radicació en el local particular de la rutilant cultura burgesa de la fi del segle. La ficció apunta, així, una intenció mitificadora: un mite d’origen de la burgesia barcelonina que projecta alhora el miratge d’una ciutat (d’una societat) sense conflictes.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Pàmies, T. (1992), p. 7-24.