Tracta el tema de la revolució social i de les conseqüències que comporta aquest procés a nivell humà, sense estalviar identificacions directes amb el context contemporani de la guerra i dels anys immediatament anteriors. Dividida en sis episodis que són sis etapes del canvi polític, l’obra comença mostrant la situació social prèvia mitjançant les opinions de↑Samsó, un home de carrer de caràcter primari, comparades amb les de la seva contrafigura (Nel), paradigma del marxista ortodox i cap d’una organització política, i amb les de la seva muller (Lupa), els quals a la fi l’acullen. Després de l’alçament militar, Samsó pren el lideratge a Nel i esdevé l’heroi i el guia de la revolució. Més endavant es palesa la incapacitat de Samsó per a les tasques burocràtiques, cosa que accentua la tensió amb el partit, del qual acaba marxant. A partir de llavors, Samsó continua el seu procés de davallada i retorn a la seva condició inicial (la vagabunderia i la fam), un cop fracassada també la relació sentimental amb Lupa. En el darrer moment, amb tot, és fidel a la causa i no s’avé a una iniciativa de traïció que li és proposada. L’autor juga destrament amb la idiosincràsia de cada personatge i contraposala puresa ideològica de Samsó a la capacitat organitzadora de Nel, el qual, al seu torn, es veu mancat del braó del primer. Tots dos personatges, a més, tenen el punt en comú de Lupa, una dona amb sentit pràctic. Amb tot plegat els tres caràcters esdevenen complementaris en el projecte comú que duen a terme. L’obra representà un canvi temàtic i estilístic en la trajectòria teatral de l’autor. Hi deixa enrere, atesa la situació social també nova, la crítica de la burgesia i la utlització paròdica dels recursos de l’alta comèdia, elements centrals en el seu teatre anterior, per ocupar-se d’una temàtica plenament imbricada en la contemporaneïtat i en les seves circumstàncies. L’obra és la fita més elevada de la producció teatral catalana durant la guerra. Va guanyar el premi del Teatre Català de la Comèdia, el mateix 1938.
- Carbonell, J. (1973), p. 269-278
- Fàbregas, X. (19692), p. 265-268
- Foguet i Boreu, F. (20031), p. 5-36
- Formosa, F. (1982), p. 5-8
- Gibert, M.M. (19981), p. 133-160.