Desenvolupament enciclopèdic
És l’estudi de la seducció i la transformació en víctima d’una jove, entre el 1867 i el 1868, en el marc de les desigualtats socials causants de l’acció. Oscil·la entre una actitud analítica propera al naturalisme zolià i el treball amb un material novel·lístic condicionat pel sentimentalisme moralista i pels clixés literaris fulletonescos vigents. Aquests elements romàntics sostenen una evocació costumista de la Barcelona preindustrial —els barris menestrals— en contrast amb la burgesia naixent; aquest context sociològic defineix el caràcter dela novel·la i n’empeny el desenvolupament de la trama. S’hi insinua una Barcelona cosmopolita i moderna, urbs industrial associada a la classe alta —enfocada internament des de la subjectivitat del protagonista, a qui provoca pertorbacions perceptives—, que condiciona noves formes d’expressivitat literària. Lluís, estudiant provinent de la burgesia agrària —covard, però excusat per l’autor des de la innocència i la superficialitat—, enamora Toneta, modista barcelonina òrfena, ignorant i pobra que alterna el geni fort —tret biològic desplegat a la segona part— amb els defalliments histèrics i encarna el sentiment pur. La violació per part de Lluís i la posterior maternitat la duen a un estat de prostració rere l’ensurt de veure mort el fill del matrimoni burgès que la protegeix, que confon amb el propi. El casament final in articulo mortis de Toneta i Lluís, precedit de la seva retrobada per atzar en clau romàntica, li assigna valor moralista. La primera part gira entorn de la parella, però la segona se centra en Toneta i les seves constants i complexes autoanàlisis. El matrimoni Castellfort concreta el model ideal sentimental i social de Toneta. Originada en el fet real del «bateig vergo-nyant» que constitueix el capítol XVI, aparegué, després de la primera edició, incloses les traduccions, amb una carta de Zola, que ressaltava els valors naturalistes del medi. Suplí amb èxit la novel·la de fulletó, satisfeu la demanda de novel·la de la Renaixença, fou objecte de traduccions i demostrà que la societat de la Restauració era matèria novel·lable.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bonet, L. (19831), p. 67-115, esp. 81-100
- Castellanos, J. (19821)
- Sunyer i Molné, M. (1999), p. 131-147, esp. 139-141
- Tayadella, A. (1982)
- Yates, A. (1998), p. 117-135
- Yates, A. (1998), p. 136-156.