Desenvolupament enciclopèdic
L’obra presenta la relació de la poetessa amb diferents elements de la realitat des d’una perspectiva moral. En els trenta-cinc poemes (que inclouen també quatre versions de Rabindranath Tagore), l’autora va esbossant una imatge de la realitat no tant a partir dels elements en què centra la seva atenció com des del seu punt de vista valoratiu i l’actitud amb la qual hi entra en contacte. En el poemari, l’actitud que hi domina és la d’acceptar joiosament tot allò que conforma la vida, fins i tot les situacions que podrien comportar un cert patiment: davant la mort, el pas del temps, el tedi, la solitud, els imponderables o la gelosia. D’aquesta manera, la vida es planteja com un procés de creixement interior progressiu, motivat per l’esperança i les il·lusions, que a la fi dona indefectiblement els seus fruits. El vessant religiós del creixement vital hi és molt important, atès el repetidament confessat sentiment d’emparament en Déu i una puntualment invocada exemplaritat de santa Teresa de Jesús. I l’amor, associat amb la vida conjugal, representa l’experiència que es troba en l’eix del pla vital, com a via per a arribar a la joia i força per a superar les dificultats. Des d’una òptica tendent a la idealització i també a vegades palesament femenina, la veu poètica expressa amb contenció uns sentiments que hi són insinuats rere la serenitat. L’expressió continguda, el rigor formal i el treball racionalitzador vinculen l’obra encara amb la poètica noucentista. El Carner d’aquells anys és un dels models de l’autora, apreciable en l’expressió i la forma estròfica de la cançó, que és la que s’usa predominantment en el recull. Així i tot, les comparacions ausiasmarquianes i certa tendència al·legoritzant vinculen el llibre amb la nova proposta poètica en el context poètic coetani que foren les Estances de Carles Riba. I, d’altra banda, un estil volgudament senzill i comunicatiu, juntament amb l’intent d’objectivació de la percepció de la realitat de l’autora al marge d’obediències ideològiques apropen l’obra al postsimbolisme.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Carner, J. (1986), p. 154-155
- Folguera, J. (1976), p. 73-75
- Marçal, M.-M. (1985), p. 9-60
- Molas Batllori, J. (1969), p. 5-15
- Teixidor, J. (1973), p. 7-11.