Desenvolupament enciclopèdic
La vida de Suen a la recerca del mític Emperador serveix com a pretext per a mostrar la Xina del s. XVII com a nucli d’una novel·la de formació en la qual el protagonista passa per la ignorància, la temeritat, el càstig, el coneixement i la prudència. El viatge de Suen constitueix una al·legoria de la vida humana forjada sota el patró dels clàssics i els precedents de l’existencialisme europeu, com és ara la narrativa de Kafka. Empès pels relats orals del vell Sato, el jove Suen deixa un dia el seu poble amb l’objectiu de prostrar-se davant l’Emperador. Aviat el viatge és un descens als inferns: un barquer el travessa per una llacuna que esdevé una Estígia per al personatge, després de la qual viurà la tortura i diversos malsons. El record dels relats és l’única cosa que el lliga amb un passat que va fent-se llunyà a mesura que s’interna en l’obsessiva obscuritat que envolta l’Emperador. El barquer li encomana un sac de sal que el portarà directament davant les forces del mal, representades per Xi Yin. Amb el vell Wang Er coneix la pobresa, però també la naturalesa de l’ànima. Quan aquest mor, la solitud converteix Suen en un ésser millorat, alhora que aprèn a inventar-se noves identitats per a sobreviure. Un trajecte pel riu maleït a bord del junc de Zhao Ying ens mostra un personatge seduït per les sirenes a la manera clàssica i una caiguda en les pulsions humanes. La veritat l’enfonsa cada vegada més fins que passa a la protecció del misteriós Li Dai. Aquí comença la seva preparació intel·lectual en una vida regalada i aparentment sense objectiu que l’enfortirà per a l’esdevenidor i en els moments de guerra. Ell tot sol s’enfrontarà a la devastació de la ciutat de Chuanxian i aleshores coneixerà la mort del seu protector. Amb la companyia dels soldats de Lou Fang experimenta la duresa de la supervivència i el valor del deure. Finalment, l’amistat amb Li Yu, l’estudiant poeta, desferma en ell el dolor de la culpa. Suen és el personatge arquetipus de la novel·la de bildungsroman. Com un heroi grec, Suen adopta diverses identitats i només l’experiència de la mort il·luminarà el sentit final de la seva vida. Els patrons mítics donen estructura al text dividit en cinc capítols i 134 subcapítols, que pauten els estadis del personatge narrats en primera persona: innocència, coneixement del mal, formació intel·lectual, l’horror de la guerra, l’obediència, l’amistat i la saviesa. A la supraestructura del viatge com a narració cal afegir el clima infernal kafkià, que mostra la confusió de l’existència. És una novel·la d’un gran lirisme.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Malé i Pegueroles, J. (19982)
- Pla i Arxé, R. (2000), p. 9-15.