Es tracta d’una paròdia de les epístoles cortesanes, protagonitzada per dos camperols de l’Horta valenciana que intercanvien quatre epístoles amoroses burlesques, dues cadascun. Tot estrafent el galanteig cortesà amb unregistre ple de modismes i parèmies valencians rústics, els llauradors enamorats, Bartomeu i Bartomeua, es declaren sentiments amorosos abrandats, grotescos i procaços, fins que una infidelitat de l’home comportarà el ràpid fracàs de la relació i les ires i amenaces de Bartomeua.
Publicada segurament per primera vegada a València, a mitjan segle XVI, se’n coneixen set edicions al llarg dels segles XVI i XVII, la primera a Barcelona (s. d., però ~ 1575). Alguns impresos l’atribueixen al misteriós mallorquí Dionís Pont, però raons lingüístiques no permeten pensar en un autor no valencià.
Bibliografia
- Duran, E. (1982): “Unes cartes amoroses del segle XVI en català”. L’Espill, 15, p. 25-51.
- Orts, T. (1994): “La llengua de les estil·lades y amoroses lletres. Contribució lingüística a la problemàtica sobre la seva autoria”. Estudi General, 14, p. 59-86.
- Romeu i Figueras, J. (1983): “Quatre epístoles paròdiques procedents d’un plec solt valencià en prosa del segle XVI”, dins Homenaje a José Manuel Blecua. Madrid, Gredos, p. 577-593.