Està dedicat a la personalitat de la societat catalana i a l’anàlisi de la influència de les conviccions populars en les col·lectivitats humanes. Mitjançant un rigorós exercici de comprensió històrica, el filòsof fomenta la reflexió cívica i el rebuig a la immoderació, a l’aïllament i a les temptacions de la supèrbia. L’obra assenyala quatre trets significatius de la fesomia catalana: la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia; i s’articula al voltant d’un suggeridor símil amb la sardana en la qual el poble s’obre i es tanca conduït per la melodia. Ferrater i Móra, conscient d’aquesta oscil·lació entre l’obertura i l’aïllament, entre el sacrifici i l’egoisme, anima la societat a decantar-se sense vacil·lacions cap a la humilitat i la distància crítica, enteses com a valors de futur. La permanència, la continuïtat en el temps, és per al filòsof una voluntat popular explicitada reiteradament en la història de Catalunya, la que determina l’assumpció del passat i loexperiència constant amb el dolor. L’individu català sovint s’exaspera davant del verbalisme sense continguts, dels castells en l’aire, les teories arrauxades, capricioses, mancades de realitat material que les sostingui. Cal que aquest individu, que és mesurat i s’aferra fermament al món palpable, s’afirmi a través de la prudència irònica, tot repugnant els excessos romàntics i els perills dels gestos forassenyats. L’home prudent és, per tant, aquell que sap admetre tot allò possible, qualsevol límit mentre estigui ben definit, amb un legítim menyspreu pels sotracs de la tragèdia, un cop palesa la seva inutilitat. La ironia, la mesura i el seny són, per a l’autor, una aposta honesta per la continuïtat i per la realitat de la vida catalana. Per la pervivència de la seva personalitat, al cap i a la fi, dins el triple marc que la condiciona: l’hispànic, el mediterrani i l’europeu. L’obra de Ferrater i Móra s’inscriu dins el gènere (típic del s. XIX encara que gairebé oblidat en l’actualitat) de l’assaig d’estudi de la psicologia col·lectiva dels pobles. Tanmateix, el disseny de la seva reflexió no és mancat d’originalitat i discrepància respecte el seu model. Les virtuts catalanes que el filòsof subscriu provenen clarament d’Eugeni d’Ors, un dels principals ideòlegs del catalanisme.