Desenvolupament enciclopèdic
Dividida en quatre parts, narra el viatge que emprèn el paladí liberal Antoni de Montpalau a través de l’Espanya convulsa del principi del s. XIX, immersa el 1837 en l’agonia de la primera guerra Carlina al Maestrat, «terra estranya i sorprenent», comissionat per la tertúlia científica d’escèptics il·lustrats—una mica tardans—, que es reuneix a casa del marquès de La Gralla, a la recerca del dip, o molt singular vampir, Onofre de Dip, cosí germà del comte Arnau, per eliminar-lo i proporcionar tranquil·litat al poble de Pratdip i, després, a l’inoculat general carlista Cabrera. En l’època en què es publicà aquesta novel·la, l’autor treballava com a jutge a Gandesa, a la mateixa comarca en què transcorre l’acció del relat. Novel·la no menys sorprenent que Llibre de cavalleries en el panorama de la narrativa catalana dels anys seixanta, en aquesta història, que transcorre durant la Reinaxença, els elements reals es barregen amb els meravellosos. Així, a les seves pàgines hom pot trobar Ferdinand de Lesseps, Georges Sand i Chopin, i el jove Prim i Milà i Fontanals. Però també hi apareix una planta carnívora; hom fa referència al curiós «Pesce Cola» dels genovesos, motiu recurrent a l’obra de Perucho; es descriu l’envol d’un globus aerostàtic; nous invents, com ara l’arpa pneumàtica i la flauta liberal; hi ha un bolet gegant en forma de fal·lus, puces i cucs gegantescs i un saure volador que parla com un lloro, i un dip que es presenta en forma de brau, gat, cabra, ombres o bandoler diabòlic. En aquest nou món de ficció, que Perucho plasma tan bé, homintenta racionalitzar (paraula que l’autor detesta)la fantasia, i s’hi mostra la ciència contraposada a la imaginació poètica dels pobles. Al final, Montpalau acaba amb el penar del vampir, qui —per cert— li dona tot tipus de facilitats, i en la seva aventura troba l’amor d’Agnès. Igualment, l’escèptic positivista a la fi accepta, en la seva evolució científica cap al romanticisme, l’existència en la natura de fenòmens i misteris inexplicables per la raó. Al cos tradicional de la novel·la, s’hi afegeix un “Índex onomàstic” al final (també apareix a les novel·les de Cunqueiro i, més tard, a les de Carlos Pujol), ple d’humor i ironia. No obstant això, l’autor, descoratjat per la freda acollida que reberen les seves dues primeres novel·les, abandonà la narrativa fins el 1981, en què aparegueren Les aventures del cavaller Kosmas.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Guillamon, J. (1985), p. 5-29
- Guillamon, J. (1989)
- Pujol, C. (1986)
- Valls, F. (1990), p. 11-51.