Foix extrema els recursos del seu gran talent poètic, fortament moral, per tal d’oferir una visió al·lucinada i severa de la societat catalana contemporània, una actitud estoica enfront de les temptacions de la vaguetat, del fatalisme delirant del poble i de l’idealisme cec, com a refugis indignes que permeten evadir qualsevol responsabilitat civil. Amb una llengua fastuosa i extraordinàriament precisa, narra el problema de les escissions de la identitat, ja no de la individual sinó de la col·lectiva, i s’afirma en l’esperança d’una renovació de l’esperit nacional català a través del pensament ètic i l’observació dels fets dels homes, defugint l’adoctrinament i les actituds forassenyades. Foix vetlla per la propietat moral des del realisme, amb una estètica surrealista, i cobeja una imatge justa del món, sense adormissar-se en el sentimentalisme que priva de reconèixer les limitacions humanes. Amb una imaginació poètica desbordant i propera al món obsessiu dels somnis, l’autor dona testimoniatge i desafia l’absència de sentit que observa, perplex, en els gestos compulsius del poble català, encegat per passions elementals, calamitoses. Cada poema inclou la data i el lloc en què fou concebut i gira al voltant d’una anècdota concreta, que en fixa el sentit. L’autor els presenta en doble versió. D’una banda en vers, d’un verb excessiu i múltiple; de l’altra, la prosa oferta com a títol, que adopta la forma d’un relat mínim i resulta del tot desconcertant. Paradoxalment, aquesta prosa, que representa un segon grau en el procés d’estilització del poema i és, per tant, molt més general i simbòlica, esdevé sempre menys clara i significativa que l’explosió verbal dels versos que la completen, una autèntica oda a la pàtria en què Foix palesa la seva rotunda negativa a cedir davant les provocacions del simplisme majoritari: «Il faut s’engager! Abêtissez-vous!» Per fer aquest exercici de rigor ètic i formal, l’autor abandonà el seu registre predilecte, més sonor i breu, en favor de la proliferació verbal dels alexandrins lliures i les perífrasis de subjuntius i infinitius. La publicació del llibre, d’alt nivell literari, coincidí amb la indigènciacultural de la Catalunya de la postguerra.