Recull de divuit poemes, alguns força llargs, en vers lliure o bé en tirallongues de decasíl·labs, encara que sense seguir una versificació gaire estricta. Escadusserament, s’hi fa servir la rima, sovint assonant, però en aquests casos tampoc no se segueix la norma. Encara que havia guanyat el premi Carles Riba 1962 amb el títol d’Oh Calvary, Calvary, el llibre de poemes més important de Blai Bonet no va poder ser publicat fins el 1967 per problemes amb la censura, sembla que en una versió molt diferent de l’original. Potser, en aquest cas, els entrebancs de publicació van anar a favor de la literatura, ja que van deixar el temps necessari al seu autor per a madurar els canvis estilístics i de to que ja havien començat a Comèdia. En aquell cas, el tema religiós, bàsic en tota l’obra de Blai Bonet, feia un pas endavant fins a trobar-se amb el tema social o civil. Si a Cant espiritual s’assistia a un canvi des d’una religió decorativa i barroca a una imprecació aspra a la divinitat, a Comèdia es fa el pas cap a una religió humana i civil, un pas que serà ja definitiu a L’Evangeli segons un de tants. La vida de Jesucrist, en aquest cas, es converteix en una investigació en la quotidianitat d’un món mediterrani, paral·lel i semblant a la Palestina bíblica. L’evangelista ha deixat pas a «un de tants» que fa una lectura gairebé actual dels fets de Crist. Pel que fa a les influències literàries, és molt important la força que ha adquirit l’exemple de César Vallejo, que ja era present al llibre de poemes anterior. Blai Bonet ha passat d’una poesia carregada d’imatges a una poesia més metonímica, més narrativa, més realista. Ha incorporat, també, el tema social a la base religiosa i eròtica de la seva creació. I, sobretot, incorpora una figura retòrica, el que Carlos Bousoño en diu «trencament del sistema», al seu ventall formal: a la ginebra i cinc o brillar amb creu pròpia són exemples d’aquesta figura que té molta importància en una línia d’escriptors entre els quals destaquen Quevedo en el barroc espanyol, Jules Laforgue a les acaballes del simbolisme francès i César Vallejo a les avantguardes hispano-americanes. Tot plegat dona lloc al que és segurament el llibre més important de la poesia de Blai Bonet.
- Pons, M. (1998), p. 475-483
- Vidal i Alcover, J. (1991).