L’hereu Noradell

Primera novel·la de Carles Bosch de la Trinxeria, publicada el 1889.

Desenvolupament enciclopèdic

Escrita després de l’èxit de Records d’un excursionista (1887), Bosch s’hi proposava presentar, a la manera de la novel·la realista francesa, un ampli panorama narratiu entorn de la vida catalana. Així ho explica al pròleg, en el qual defensa el gènere i adapta el realisme de Balzac a la seva visió de la realitat rural, una visió idealista i conservadora més pròxima a la novel·la antinaturalista de Georges Ohnet o d’Octave Feuillet, que no pas al seu teòric model. La novel·la, publicada amb el títol general de Lluites per la vida (que prové d’Ohnet) i amb el subtítol Estudi de família catalana (d’origen balzaquià), se situa en la més estricta contemporaneïtat, en el moment en què penetra a Catalunya la fil·loxera. La necessitat de defensar políticament els interessos agraris del camp català, abandonat per la política caciquista, porta el protagonista, Marçal Noradell, a traslladar-se a Madrid i, enlluernat pel luxe i els costums estrangers, acaba abandonant el patrimoni, que cau en mans dels usurers. Aquesta és l’autèntica causa (més que no pas la fil·loxera) de la desfeta familiar. Perquè, per a l’autor, l’autenticitat del camp català es troba en les formes de vida ancestrals, en els costums patriarcals i en la religiositat tradicional, que formen un tot harmònic, un ordre, que el protagonista ha transgredit. La salvació —relativa salvació, perquè, atès el contingut didàctic de l’obra, tot mancament ha de tenir el seu càstig— serà premi al seu penediment i, sobretot, a la fidelitat i a la integritat moral de les víctimes, la seva muller i la seva filla. Bosch, que identifica el camp català i els seus costums amb Catalunya, es proposa, a l’obra, de contribuir a fixar la identitat catalana, i mira amb desconfiança l’incipient procés de politització del catalanisme.

Bibliografia
  1. Castellanos, J. (19792), p. 5-16.
Vegeu bibliografia