Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà “El Conceller” i viatjà per Itàlia (1859). Fou redactor d’“El Barcelonés” i El Telégrafo, impulsor de la “Revista de Cataluña”, col·laborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’“El Fomento de la Producción Nacional” (1869). Defensà la necessitat del proteccionisme econòmic, fou fidel als valors de l’historicisme romàntic i, tot i que feu recerques a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, les obres que publicà foren inspirades per un afany polèmic i per la militància catalanista: El compromiso de Caspe (1851), Cataluña vindicada (1858), justificació de la revolta catalana contra Joan II, i Història del siti de Girona en 1809 (1868). Escriví poesia en català, instal·lat en conviccions idealistes, i fou inclòs a les antologies Los trobadors nous (1858) i Los trobadors moderns (1859). Fou mantenidor (1861) i president (1876) dels Jocs Florals de Barcelona, que promogué com a espai de consens. Publicà també La soberanía nacional en España (1868), De la elección de monarca (1869), La guerra de Cuba (1870) i La República Cubana (1870). Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1873 i fou president de la secció de literatura de l’Ateneu Barcelonès.