Estudià dret a Cervera i Osca. Col·laborà a El Vapor, Diario de Barcelona i El Guardia Nacional. Des del 1839 excel·lí com a orador forense, a la vegada que s’iniciava com a poeta en català amb el pseudònim Lo Pastor de Sobrerroca. Col·laborà a La Antorcha Manresana i La Luz.
Inclòs a Los trobadors nous (1858) i Los trobadors moderns (1859), fou adjunt (1859) i president (1861) dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l’ABLB (1862).
Bibliografia
- Solà de Andrés, X. (1997): “Salvador Estrada i Ribas i Lluís G. Pons i Fuster. Dades a l’entorn de dos poetes romàntics 1196 oblidats”, dins Jorba, Manuel; Tayadella, Antònia i Comas, Montserrat (ed.): El Segle Romàntic. Actes del Col·loqui sobre el Romanticisme. Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, p. 371-386.