Iniciat en la carrera periodística, col·laborà a “El Matí” i en altres publicacions, i fou cap de redacció de l’agència de notícies Fabra. Després del 1939 es dedicà a la traducció i a l’ensenyament del català. Traduí obres de Pellico i d’Ibsen (ja en els anys trenta) i després de Baring, Wodehouse, Jerome, Sherwood i Gold-smith, entre d’altres. Publicà diversos reculls de contes en què predominen la sàtira i la fantasia, com ara L’assídua concurrent i altres contes (1962), Farandola (1963) i Casos especials (1967). És autor de treballs literaris dispersos (sobre Maragall i Verdaguer, entre d’altres) i col·laborà en Retrobament de l’Alguer (1961). Pòstumament aparegué el recull Aquells feliços estius (1970), en què evoca records personals.