Jesuïta, ensenyà filosofia i literatura al col·legi de Sàsser. Suprimida la Companyia el 1773, fou nomenat professor d’eloqüència a la Universitat de Càller. Participà en la renovació literària de Sardenya de la mà dels models arcàdics italians i fomentà les acadèmies sardes. Pertangué a l’Arcadia Sassaritana. A més de composicions en llatí i italià, dedicà un sonet en català al nou arquebisbe d’Oristany (Càller 1778), i el 1780 n’escriví un altre sobre el tema Mater dolorosa.
Bibliografia
- Manunta, F. (1992): “El pare jesuïta Lluís Soffí i dos sonets en alguerès”. L’Alguer, V/24, p. 19-20.