Desenvolupament enciclopèdic
Ha estat considerat una mostra de l’adaptació dels característics drames dahonor castellans a la dramatúrgia catalana, però, tot i que les similituds amb obres de Calderón i Lope hi són ben evidents, no es pot desvincular en general de la resta de la producció coetània de Soler. El tema clàssic de la defensa de l’honor de la noia, Rosa, enfront del noble seductor, el baró, que abusa de la confiança del súbdit lleial, es combina aquí amb la història d’amor entre la protagonista i el patge del baró, Arnal, que es veu forçat per amenaces a actuar en els plans de rapte de Rosa. L’obra és més una reflexió sobre el sentit de l’honor que una exaltació de la seva defensa, ja que mostra una resolució del conflicte que es podria anomenar pactista, i que probablement no és aliena a la situació política del moment. Com en altres textos solerians, hi apareix l’avi bonhomiós (Boi) i dipositari d’un sentit innat del que és just i que va a favor dels protagonistes, amb el seu contrapunt jove, que en aquest cas és el manxaire Biel, una de les figures més populars del teatre català. Per altra banda, la baronessa té força punts de contacte amb la Paula de La↑dida, tot i que en aquest cas té una funció més clarament ideològica. Al costat de tots ells, apareix de nou el pare íntegre i portador dels valors de la reconciliació que es troba en la majoria dels drames de Soler. La parella protagonista, en canvi, es diferencia de les dels altres drames: Arnal té un paper més actiu i atrevit i aconsegueix que Rosa li faci prou confiança com per transgredir en part la voluntat paterna. La construcció del text segueix la tendència habitual en l’autor de l’ús de materials híbrids, però amb un gran potencial dramàtic per a equilibrar el drama amb moments clarament humorístics que s’alternen amb la història sentimental. No hi falta tampoc el recurs a un secret que li permet generar la intriga, que s’acaba resolent habitualment amb la característica solució del deus ex machina, que en aquest drama és encarnat per la baronessa. Àlvar Obiols feu una versió castellana de l’obra amb el títol La daga, estrenada a Madrid el 1919.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Martí i Bertran, P. (2000), p. 407-427.