Desenvolupament enciclopèdic
Narra la vida de Joan Deltell, exiliat català que viu a Mèxic, on enyora Barcelona i somnia a retornar-hi; des d’aquesta perspectiva, es presenta la seva situació i la dels altres catalans exiliats, que adopten diverses actituds enfront del país que els ha acollit i, també, de Catalunya. Joan Deltell és un exiliat català que treballa en una editorial de Mèxic; casat amb una nativa, Adela, i amb un fill, Jordi; inadaptat al país i a la pròpia família, només somnia a poder retornar a Barcelona, un retorn que la manca de recursos econòmics impedeix. L’oportunitat d’aconseguir-los se li presenta gràcies a un negoci, a una impremta, la direcció de la qual ha de compartir amb l’anterior propietari, Don Lupe. Però d’una banda, el seu caràcter fantasiós i poc pràctic, i de l’altra la realitat del país, l’aboquen al fracàs; de fet, es posa en relleu l’actitud dels diversos empleats: abúlics, sense moral i afeccionats a la beguda, amb la corrupció de les autoritats. Així, la descripció de la impremta, juntament amb la de la casa i la de la família, serveix a Calders per a exposar la realitat del país d’acollida. Endogalat pels deutes contrets, Deltell ha d’ajornar el retorn a Barcelona, en el qual, però, continua somniant. La novel·la descriu també les diferents actituds dels exiliats catalans, preferentment dels que s’apleguen a l’Orfeó Català, amb una idea en general nostàlgica i falsa de la Catalunya actual, la qual cosa fa que el retorn sigui traumàtic o impossible. La novel·la exposa, de manera preferent, la difícil situació dels exiliats, les conseqüències de les guerres, de fet, que es fan sentir molts anys després del seu final, perquè la misteriosa mort d’un company de Deltell que obre i tanca la ficció, Estrader, també un inadaptat, només sembla tenir aquesta explicació. En aquesta novel·la de caràcter realista, Calders demostra una gran traça en la descripció de personatges versemblants i en la dels escenaris on viuen, amb un eficaç i agut sentit de l’humor. Però la melangia hi és també ben present, ja que el tema central és la problemàtica situació dels exiliats, sense pàtria veritable, a l’ombra poc acollidora de l’atzavara, el títol de l’obra. Juntament amb Aquí descansa Nevares, correspon a la producció de temàtica mexicana de Calders i ha estat considerada una de les millors novel·les sobre l’exili. El 1963 rebé el premi Sant Jordi (1963).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Gregori i Soldevila, C. (2002), p. 447-475.