La novel·la presenta, a partir del repàs biogràfic que el protagonista —Miquel Gensana— fa de la seva vida, la crònica històrica d’una generació —la del mateix autor— marcada per la repressió de la dictadura franquista i per la vida clandestina de la militància política activa. En el transcurs d’un sopar que té lloc en un restaurant de Feixes, Júlia, amiga de Miquel Gensana, li demana informació sobre Josep M. Bolós, company de joventut del protagonista, per tal d’escriure un article d’homenatge a l’amic mort. Els records comuns que el protagonista anirà desgranant i l’emplaçament del restaurant on té lloc la conversa —l’antic casal familiar dels Gensana— el porten a fer un repàs de la seva trajectòria vital, de la relació amb la violinista Teresa Planella, i de la història de la seva família, la certa i la falsa, de la mà del seu oncle Maurici. El protagonista, crític musical, sense descendència, darrer membre d’una bona família de Feixes, és el personatge més complex de la novel·la, atès que la seva personalitat es pot dir que engloba la dels diversos personatges que configuren l’obra; entre el temor i la covardia, la utopia i la il·lusió, el protagonista encarna a la perfecció la frase de George Steiner que dona lloc al títol de la novel·la: «darrere del crític hi ha l’ombra d’un eunuc». Escrita entre la primera i la tercera persona narratives, l’obra, amb una trama que manté la intriga fins al final, s’estructura en dues parts de dos moviments cadascuna, seguint les indicacions de tempo del Concert per a violí d’Alban Berg, A la memòria d’un àngel, d’interpretació simbòlica a la novel·la. Emmarcada entre la frase inicial: «Al cap de molt de temps de tot» i la final: «Llavors va sentir una profunda enyorança de tot», la novel·la aprofundeix en la idea d’absència de futur, de passat tancat; ‘Es ist genug” (‘Ja n’hi ha prou’), títol del quart moviment —darrer capítol— , rebla aquesta sensació. L’ombra de l’eunuc ha estat guardonada amb els premis Ciutat de Barcelona 1996, Crítica Serra d’Or i Lletra d’Or 1997.