Vida i obra
Sastre d’ofici, el 1821 s’establí a Matanzas (Cuba), on aconseguí de fer una regular fortuna. Hi promogué i creà un gabinet de lectura i signà diversos articles amb el pseudònim de Nuevo Fígaro. Retornat a Barcelona, hi creà una escola de sastreria i hi feu publicacions professionals. Fundà el “Diario de Villanueva”. Fou un actiu seguidor de Marià Cubí en el camp de la frenologia (fundà i dirigí la “Revista Frenológica”, 1852-54; publicà Manual de frenología al alcance de todos, 1849, i fou corresponsal del periòdic “La Phrénologie”, de París). Fou membre de l’ABLB i de la Societat Econòmica. Molt interessat per la llengua i la literatura catalanes, publicà Gramàtica catalana-castellana, adornada amb exemples de bons autors... (1847), Bosquejo histórico de la lengua y literatura catalana (1850), que amplià a Historia de la lengua y literatura catalana (1857), primer intent de sistematització i d’individualització de la literatura catalana —presenta-da fins aleshores com a apèndix de la provençal—, que recull les teories de Masdéu i Bastero; traduí al castellà i edità el poema Lo↑temple de la glòria (1842) i Roudor de Llobregat, o sia Los catalans en Grècia de Rubió i Ors; publicà Amor, firmesa i porfia de Francesc Fontanella amb el títol de Lo Robo de Filis (1863), que havia traduït i publicat parcialment en castellà a la “Revista de Cataluña” (1862), on també publicà un article sobre l’origen de la llengua catalana. Escriví Arte nuevo de hacer versos (1842) i Emancipación poética (1845), en la línia del Sistema musical de la lengua castellana (1832) de Sinibald de↑Mas, Cartilla de la ciencia poética al alcance de todos (1848) i El instructor de las clases jornaleras (1862).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Corbella, C. i Domènech, E. (1965).