Vida i obra
Orfe de pare de molt jove, treballà en despatxos de juristes. El 1802 publicà Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia i el 1804 estrenà la peça castellana Al freír será el reír y al trocar será el llorar i el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs, que, sota títols diversos, romangué de repertori durant molts anys. Simultàniament, fou traductor i adaptador d’obres teatrals (algunes de les quals foren publicades) del Teatre de la Santa Creu, que dirigí molts anys després, entre el 1837 i el 1839. El 1808 fundà l’efímera “La Abeja Político-literaria de Barcelona”, s’implicà en l’administració militar francesa i, a partir del 1811, dirigí el “Diario del Gobierno de Cataluña y de Barcelona”. Després de la guerra i d’uns anys d’exili a França, es retirà a Alella, on continuà escrivint amb el pseudònim d’El Solitario de Alella. Publicà Cançó nova en la que es descobreixen les tares de moltes minyones, perquè els fadrins estiguin alerta (1828) i traduí al castellà diverses novel·les romàntiques i melodrames francesos, de Ducange i Delavigne, entre d’altres, i, de l’italià, Aviso a las solteras, o sea, El joven sensato y los lechuguinos calaveras (1831). Feu refoses del teatre castellà del segle d’or, com La toquera vizcaína (1832), de Pérez de Montalbán, i arranjà obres de Robrenyo.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Cahner, M. (1998, 2002 i 2005), vol. II, p. 708-715
- Sala-Valldaura, J.M. (2000)
- Saura, A. (2002), p. 357-373.