Vida i obra
Pare de Josep Maria Lasarte. Fou redactor (1858-68), codirector i director (1874-81) d’El Telégrafo (a partir del 1879, El Diluvio). Obtingué un accèssit a la viola als primers Jocs Florals de Barcelona i en fou secretari el 1861, però més aviat es vinculà al cercle de Valentí Almirall i Frederic Soler: presidí (1884-85) el Centre Català, on pronuncià discursos el 1882 i el 1884, i col·laborà en la premsa satírica i humorística, en què utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi (Un Tros de Paper, L’Embustero, 1866, La Rambla, que fundà, La Pubilla, La Campana de Gràcia i Lo Xiulet del Carril, 1881, de Vilanova i la Geltrú), i en la d’opinió (Diari Català, El Estado Catalán).
Publicà com a fulletó d’El Diluvio, entre altres obres narratives, el relat llegendari El mansueto, o Las cuevas de Montserrat (iniciada i planificada per Ferran Patxot poc abans de morir i recollida en volum el 1860), Las iras de un padre (1849), Dos mundos (1883), Bocetos (1883) i Azares de la fortuna. Novela de costumbres criminales (1885). Escriví els drames La creu de la masia (1873), en col·laboració amb Frederic Soler, i La veu de la campana (1887).
Bibliografia
- Pich i Mitjana, J. (2003): Almirall i el “Diari Català” (1879-1881). L’inici del projecte politicoideològic del catalanisme progressista. Vic, Eumo.