Notari, exercí a les Borges Blanques (1882-84) i a Lleida (1884-1912), on fou propulsor dels jocs florals (juntament amb Frederic Renyé i Viladot, Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan), instaurats el 1895. Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana (1894-1912) i col·laborador assidu del “Diario de Lérida” i de “La Veu del Segre”, publicà al darrer col·leccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble. Publicà en castellà Vistas de Roma (1908) i pòstumament el cos d’adjunts d’aquests jocs recollí les seves proses costumistes (Gent del carrer, La mula jove, La banqueta) a Fruita de Lleida (1913).