Era jesuïta (1754). El 1767 s’exilià a Itàlia i tornà a València el 1798. Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab (Bolonya 1780), fou conegut sobretot per les seves tragèdies italianes, com Joan Baptista Colomés i Bernat Garcia, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani, sovint de temàtica castellana: Ifigenia in Aulide (1779), Ormisinda (1783), Lucia Miranda (1784), Giovanni Blancas i Sancio Garcia (ambdues del 1793), entre d’altres. Com a poeta, escriví versos circumstancials, en llatí (Carmina, 1790) i castellà.