Els seus primers treballs aparegueren a la “Gaseta Vigatana”. Més tard organitzà i presidíla societat literària L’Esperança. Participà als jocs florals, on obtingué diverses vegades la flor natural. El 1908 marxà a Tossa per dedicar-se a afers mercantils. De retorn a Barcelona publicà els reculls poètics Poesies (s. d.), a la col·lecció “Lectura popular”, Quan l’amor dictava (1929), amb pròleg d’Apel·les Mestres, i Poesia (1934). Poc prolix en el conreu de la prosa, el 1924 publicà la novel·la curta Desencant.