Vida i obra
Advocat de professió, exercí a Cadis i Madrid. Interessat per la història del País Valencià, escriví diversos treballs sobre aspectes artístics i econòmics, el més important dels quals fou Valencia antigua y moderna (inèdit fins el 1923), on recollí dades de tot tipus sobre la ciutat. També redactà una Biografía pictórica valentina (1930-36) en què inclogué notícies de nombrosos artistes valencians. En català confegí uns Adagis proverbials perduts, algunes composicions en vers, un Catàlogo i descripció dels pardals de l’Albufera de València (València 1795) i un Catàlogo dels peixos que es criene peixquen en lo mar de València (València 1802), aquest amb unes dècimes preliminars de Joan Baptista Escorigüela. Recentment se li ha atribuït, encara, un col·loqui en prosa, la Conversació que tingueren ... un llaurador de l’Horta, un sastre i un viatger (València 1811), en defensa dels ordes religiosos. Propugnà una ortografia arcaïtzant, sobreposada a la pronúncia apitxada del valencià. En canvi, defensà la consideració del valencià del seu temps com una llengua diversa del català. Del 1782 és una epístola seva en vers, adreçada a Manuel ↑Lassala, on lamenta la castellanització del valencià i al·ludeix a autors literaris valencians antics i moderns, pels quals estan interessats ambdós.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Almela i Vives, F. (1929)
- Cahner, M. (1998, 2002 i 2005), vol. II, p. 516-534
- Martí Mestre, J. (19942), p. 111-145.