Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista (1908), en la qual ocupà diversos càrrecs. El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana. Col·laborà, en català, als diaris “Las Provincias” i “La Correspondencia de Valencia”, i fou director del setmanari “Pàtria Nova” (1915). Utilitzà sovint, en col·laboracions de premsa, el pseudònim de Marian. Cultivà la poesia i la narrativa breu, però fou especialment conegut com a autor teatral. Escriví diversos sainets de costums, entre els quals destaquen El Memo, una peça bilingüe i en vers premiada als Jocs Florals del 1896, El que costa un voler (1917), i Quico i Meleta, o La fira de València (1919), feta en col·laboració amb Vicent Miquel Carceller. També és autor de la comèdia El sant de la casa (estr. 1911), que signà amb Joaquín Vento.