Vida i obra
Estudià a l’Escola de Magisteri de València. Fou autora de poemes i narracions, generalment d’ambient rural. Col·laborà a Las Provincias, El Vers Valencià, Pensat i Fet, L’Altar del Mercat, Glorieta, Sicània i La Marina. També participà en diverses antologies, com Glòria Vicentina (1944), i en les activitats de Lo Rat Penat.
El 1949 publicà Poemes de Penyamar, recull poètic que segueix la tradició paisatgística llorentina, però que inclou un cert component intimista i sentimental que l’allunya del tractament estereotipat del paisatge. La seva obra narrativa, escrita abans del 1958, s’afilia estèticament als models vuitcentistes: la novel·la Vides planes (1962), obra premiada als Jocs Florals de València, es construeix a partir dels esquemes actualitzats de la literatura fulletonesca i incorpora un costumisme líric que idealitza el paisatge i un món rural en vies d’extinció. Aquests mateixos ingredients es troben a L’últim serf (1965), tot i que la concepció dels personatges (presència del personatge col·lectiu) i la importància estructural de l’escena l’acosten a la novel·la social de postguerra.
Entre 1961 i 1967 es publicaren el recull dels seus contes dins de la col·lecció “Nostres faulelles”. En castellà escriví, entre d’altres, les novel·les Como una garra (1961), Graciamar (1963) i La fe de los otros (1965), editada pòstumament.
El 1992, amb motiu del centenari del seu naixement, s’estrena la seva obra teatral Els miracles de Teulada, de caràcter religiós, que havia restat inèdita.
Bibliografia
- Diversos autors: “Dossier: Homenatge a Maria Ibars”. L’Aiguadolç, 16/17, 1991, p. 7-79.
- Mulet, Carles: “Introducció”, dins Ibars i Ibars, Maria: L’últim serf. A l’ombra del Montgó. València, Institució Alfons el Magnànim - Institució Valenciana d’Estudis i Investigació / Generalitat Valenciana, 1993, p. 7-36.