Vida i obra
Estudià a l’Escola de Magisteri de València. Col·laborà a “Las Provincias”, “El Vers Valencià”, “Pensat i Fet”, “L’Altar del Mercat”, “Glorieta”, “Sicània” i “La Marina”. També participà en diverses antologies, com Glòria Vicentina (1944), i en les activitats de Lo Rat Penat. El 1949 publicà Poemes de Penyamar, recull poètic que segueix la tradició paisatgística llorentina, però que inclou un cert component intimista i sentimental que l’allunya del tractament estereotipat del paisatge. La seva obra narrativa, escrita abans del 1958, s’afilia estèticament als models vuit-centistes: la novel·la Vides planes (1962) es construeix a partir dels esquemes actualitzats de la literatura fulletonesca i incorpora un costumisme líric que idealitza el paisage i un món rural en vies d’extinció. Aquests mateixos ingredients es troben a L’últim serf (1965), tot i que la concepció dels personatges (presència del personatge col·lectiu) i la importància estructural de l’escena l’acosten a la novel·la social de postguerra. L’autora publicà també diverses narracions dins la col·lecció “Nostres Faulelles”. En castellà escriví les novel·les Como una garra (1961) i Graciamar (1963).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Diversos autors (19912)
- Mulet, C. (1993), p. 7-36.