Metodològicament ha seguit els principis de l’hermenèutica simbòlica i de la mitocrítica, que ha aplicat a l’anàlisi de la poesia catalana, principalment a l’obra de Salvador Espriu. Ha publicat diversos llibres sobre la poesia d'Espriu: Espriu en la Fi del laberint (1989), L’imaginari de “Cementiri de Sinera” de Salvador Espriu (1990), Salvador Espriu o els itineraris de la poesia (1991), Salvador Espriu i Bartolomeu Rosselló-Pòrcel en llunyanies de foc i de llum (1992), i Viatge per l’imaginari de l’obra de Salvador Espriu (1995).
També ha publicat treballs sobre J.V. Foix, Joan Vinyoli i Tirant lo Blanc.