Vida i obra
Des de ben jove mostrà un viu interès per les lletres i es donà a conèixer amb poemes romàntics en llengua castellana, publicats, entrealtres periòdics de l’època, a “El Vapor”, “El Guardia Nacional” i “La Religión”. Part d’aquesta producció i d’altra de posterior fou recollida a Poesías (1841), amb un pròleg en què defensà el dret de les dones a l’escriptura i a la instrucció, i a Flores mar-chitas (1850). S’incorporà a la Renaixença sota la influència de Víctor Balaguer i Joaquim Rubió i Ors i donà a conèixer els seus primers poemes catalans a Los trobadors nous i Los trobadors moderns. El 1862 fou escollida reina dels Jocs Florals de Barcelona i el 1864 hi guanyà el premi extraordinari amb la composició religiosa Creure és viure. Els seus poemes catalans, entre els quals l’himne patriòtic La roja barretina catalana, escrit amb motiu del retorn dels voluntaris de la guerra d’Àfrica, La batuda de les olives o La creu del terme, tendents a l’expressió ampul·losa i l’excés verbal, obtingueren una certa popularitat. Publicà els reculls Respirall (1879) i, pòstumament, Poesies (1908). També col·laborà en l’antologia Garlanda poètica ilerdanesa (1881) i escriví articles en diverses revistes, en què insistí en l’emancipació cultural de les dones. Fou membre de diverses societats i la primera dona a ingressar a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, com a sòcia honorària (1838); mantingué a casa seva una tertúlia literària i llegà els seus llibres i escrits a la Biblioteca-Museu Balaguer.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Navas Ruiz, R. (1991).