Instal·lada amb la seva parella el pintor Enric Maass a Horta de Sant Joan (Terra Alta) durant una dècada, el 1984 retornaren a Arenys de Mar. És en aquest període que es donà a conèixer guanyant el premi Amadeu Oller amb Aor (1976), un seu primer recull de poemes que fou reeditat juntament amb un nou recull, Murmuris (1986), i L’onada (1980). A la seva poesia combina classicisme formal tradicional amb una visió netament contemporània del món. L’any 2009 publicà Versos de vi novell, amb il·lustracions de Maass, un recull de poemes premiat el 1977.
Com a traductora, a més de Dos rèquiems (1997) de R.M. Rilque, destaquen les seves treballades versions, en prosa poètica, de poesia tuàreg, fetes al llarg de la dècada de 1990 i aplegades a La requesta i el refús (1996) i Tuareg. Cants d’amor i de guerra de l’Ahaggar (1999, que guanyà el V premi Cadaqués a Quima Jaume 2000). El 2001 publicà la seva única novel·la, El quadern d’Agnès Solà, i el 2013 Epístola a un amic mort.
El 2018 fou guardonada amb el premi Crítica Serra d’Or de poesia per Obra poètica (1973-2015) (2017).