Maria Verger i Ventayol

(Alcúdia, Mallorca, 1892 — Madrid, 1983)

Poeta.

Vida i obra

Estudià a Barcelona a l’Escola de Bibliotecàries (1918-21) i assistí als Estudis Universitaris Catalans. Exercí de bibliotecària a Terrassa (1923-43), on fou conservadora del Museu Soler i Palet i on publicà Reseña histórica de los archivos y bibliotecas del Ayuntamiento de Tarrasa (1942). L’any 1921 inicià les col·laboracions a la premsa mallorquina (“Almanac de les Lletres”, “Sóller”, “Majòrica”) i catalana (La Revista, “El Día Gràfico”, “El Día” de Terrassa). Com a escriptora s’inscriu en el grup de l’Escola Mallorquina, dins la qual cercàel mestratge de Maria Antònia Salvà, que prologà el seu primer llibre de versos (Clarors matinals, 1924). La seva obra poètica és desigual, s’inicià segons el model estètic, formal i de continguts de l’Escola Mallorquina, però evolucionà per una via més intimista i delicada i obrí pas a temes nous com la mort, el desengany amorós, la destrucció de la natura, la relació amorosa i la maternitat, ja reflectits a Tendal d’estrelles (1930) i L’Estela d’or... (1934). El 1930 realitzà un intent poc reeixit en prosa, amb la narració sentimental L’esflorament d’una il·lusió. Tota la seva obra és un intent constant de fusionar la literatura i el món femení. Estigué en contacte amb els nuclis feministes catalans i el 1929 fundà i dirigí “Gema. Revista femenina hispano-americana”. Durant la postguerra, ja retirada, viatjà una temporada per Amèrica del Sud —on mantingué relació amb Gabriela Mistral i Palmira Guillén—i de retorn s’establí a Madrid. És autora de dos poemaris en castellà: Rutas maravillosas: poemas de mi viaje a América del Sur (1966) i Por la senda de las rosas: poema en XXVII cantos (1970).

Bibliografia
  1. Ballester y Conde, M. (1944)
  2. Graña, I. i Real, N. (1997)
  3. Graña, I. i Real, N. (1998-1999)
  4. Pla, J. (1998-1999)
  5. Rosselló Bover, P. (20042), p. 11-39
  6. Rosselló Bover, P. (20051).
Vegeu bibliografia