El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús. Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera (1741-47). És considerat l’iniciador de l’escola filosòfica eclèctica cerverina, que pretenia renovar l’escolàstica i el suarisme amb les noves tendències científiques i humanistes. La seva filosofia fou qualificada dins l’orde com un sistema antiquonouum, que ensenyava el que calia innovar i el que calia conservar. Les seves obres filosòfiques Sistema antiquonouum jesuiticae Philoso-phiae (1747) i Prolusiones philosophicae (1756) influïren decisivament Baltasar de Masdéu, i les seves doctrines foren elogiades per Gregori Maians, amb qui mantingué una estreta correspondència. A Ferrara, Itàlia, on s’establí arran de l’expulsió dels jesuïtes, Eimeric es veié immergit en les polèmiques nacionalistes suscitades pels humanistes Girolamo Tiraboschi i Clementino Vannetti en contra de la literatura hispanoromana, la qual cosa originà, com a reacció, una veritable escola apologètica de clàssics llatins d’origen hispànic: en aquest sentit publicà De uita et morte linguae latinae (1780). Cal destacar, a més, d’entre les seves produccions, Nomina et acta Episcoporum Barcinonensium (1760), Historia Geográfica y Natural de Cataluña (1767), que restà inèdita, ampliació i refosa de la Història Natural de Catalunya de Pere Gil, i Specimen ueteris romanae litteraturae (1787).
- Batllori, M. (1997)
- Iglésies, J. (19491)
- Teodoro Peris, J.Ll. (2004).