La seva poesia, influïda per J.M. López-Picó i Carles Riba, deixa molt present l’ideari catòlic de l’autor. El 1926 publicà La vida a contrallum, llibre que presenta un jo líric escindit entre carn i esperit, i lluitant pel triomf del darrer mitjançant l’evasió del món. A Pels camins del món (1928), en canvi, el jo líric decideix sortir a cercar la pauen el món extern, però descobreix que aquesta només pot trobar-se en Déu. A Murmuris de corn marí (1936) recull poemes escrits entre els anys 1929 i 1932, en els quals, seguint el to dels anteriors, el jo líric canta el seu anhel de puresa i la fatuïtat de la vida davant la immensitat de la mar eterna o a partir del record d’aquesta. Ja en la postguerra estrenà i publicà el poema per a teatre La sacra passió del Natzarè (1953).