Vida i obra
Feu estudis de física i de filosofia. Fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica, on llegí poemes en castellà. Ja el 1838 havia traduït al català Gli animali parlanti de Casti, que restà inèdita i s’ha perdut, i aquest mateix any publicà a “El Guardia Nacional”, amb el pseudònim d’Un Taberí, una carta en prosa i un romanç en defensa d’un ús públic concret de la llengua catalana. El 1839 publicà Llàgrimes de la viudesa, evocació de la mort de la seva esposa en poemes amb influències de la tradició barroca i neoclàssica i amb elements de possible procedència romàntica, i el mateix any, al Diario de Barcelonal, el poema La nina de port, en resposta a les composicions del Gaiter del LlobregatJoaquim ↑Rubió i Ors, i, ja pòstumament, d’altres de devers el 1844 d’influència més clarament romàntica, al Calendari Català. Participà en la versió castellana del↑Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià, i potser intervingué en la traducció de La Fuggitiva, de Grossi (→Cortada i Sala, Joan). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on el 1845 llegí la traducció catalana del primer cant de La Gerusalemme liberata, de Tasso. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1862.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Alegret, J. (1973), p. 15-25
- Mas i Vives, J. (1995).