Fou canonge i vicari general d’Elna. Publicà diversos tractats de teologia moral, on feu propostes concretes d’assistència social als indigents: Tratado de remedio de pobres (Coïmbra 1579), escrit en forma de diàleg literari —influït pel De subuentione pauperum de Vives—, Exhortación a la compasión con los pobres (Madrid, Saragossa 1584) i Atalaya de caridad (Saragossa 1587). Adreçats a altes personalitats de Castella i de Portugal, els escriví en castellà.