Miquel Gayà i Sitjar

(Sant Joan, Mallorca, 1917 — Palma, Mallorca, 1998)

Poeta, assagista i traductor.

Vida i obra

Exercí un important paper en la represa cultural dels anys quaranta a Mallorca, i participà en les lectures literàries a casa dels germans Massot i del poeta Guillem Colom. Deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, s’inicià amb una sèrie de poemaris adscrits a l’Escola Mallorquina: L’atzur il·luminat (1944), Breviari d’amor (1945), Ruta dels cims (1951), Poema de l’Ave Maria (1953) i continuà amb Miratges del record (1975). Al començament del decenni dels cinquanta inicià l’estudi d’algunes figures de l’Escola Mallorquina: publicà l’assaig La poesia de Miquel Ferrà (1960) i edità Contribució a l’epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l’epistolari de Joan Alcover (1964), La poesia de Maria Antònia Salvà (1992) i Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà (1998), que es publicà pòstumament. És autor de l’obra autobiogràfica Històries i memòries (1986). El 1978 publicà La lletra i l’esperit, que aplega gran part dels seus articles. Traduí Vuit poemes d’André Rivoire (1946) i La primera recança (1984), d’Alphonse de Lamartine. Fou (1968-72) secretari de la revista “Lluc”, que, durant aquest període, passà a publicar-se íntegrament en català.

Bibliografia
  1. Dols i Salas, N. (1994)
  2. Llompart de la Peña, J.M. (1989), p. 198-199
  3. Maimó Vadell, J. (1996)
  4. Massot i Muntaner, J. (1986)
  5. Rosselló Bover, P. (1994).
Vegeu bibliografia