Miquel Mai

(Barcelona, segle XV — Madrid, 1546)

Humanista.

Vida i obra

Fou doctor en drets i regent de la cancelleria de Sardenya (1512-17), i posteriorment del Consell d’Aragó (1519-33). El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma, i el 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa. Lligat de jove amb el petit cercle erasmista barceloní, fou, amb Mercurino Gattinara, una de les figures més importants de l’erasmisme al servei de la política imperial. Fou corresponsal d’Alfonso de Valdés. La seva formació humanística, bàsicament italiana, resta palesa en la seva gran biblioteca —amb més de 1 800 obres impreses i 400 de manuscrites d’autors clàssics, italians i francesos i moltes d’Erasme, algunes de les quals ja prohibides en la seva època—. Antoni Agustí li dedicà els Emendationum... (1543).

Bibliografia
  1. Batllori, M. (1995), p. 165-168 i 185-189.
Vegeu bibliografia