Desenvolupament enciclopèdic
Estructurat en tres parts, indicades pel subtítol “Llegendari, cançons, odes”, consta de quaranta poemes breus i d’un poema èpic, Llegenda de Montserrat, format per tretze cants, que conta la llegenda de fra Garí. Verdaguer recull en l’aplec gairebé tota la producció de tema montserratí: la publicada arran de les festes del suposat mil·lenari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu (1880), com a culminació d’una gran campanya religiosa i patriòtica en la qual tingué un paper molt rellevant com a poeta i ideòleg (Cançons de Montserrat i Llegenda de Montserrat), la que es trobava dispersa en altres llibres (Idil·lisi cants místics, 1879; Caritat, 1885, i Pàtria, 1888) i algunes peces noves o inèdites. L’obra es publicà com a fulletó del setmanari “El Sarrianés” entre el 6 d’agost de 1898 i el 28 de gener de 1899, on fou presentada, amb data 1898 a la portada, com a «nova edició». Paral·lelament, i aprofitant-ne la composició tipogràfica, l’impressor Altés, que ho era també del setmanari, en feu una edició en format de llibre, amb la data 1898 a la portada i la de 1899 a la coberta, en la qual el poeta introduí diversos canvis. El 1902 en sortí una nova edició, la definitiva, iniciada en vida de l’escriptor, però que no s’acabà d’estampar fins dos mesos després de la seva mort. El volum, compilat una vegada regularitzada la seva situació sacerdotal, després dels enfrontaments amb la jerarquia eclesiàstica (1895-97), suposà per a l’autor una certa recuperació de la gran popularitat com a escriptor religiós i patriòtic de l’etapa anterior. El poemari, que ha estat reiteradament musicat, conté les peces amb què Verdaguer contribuí a la mitificació moderna de Montserrat, entre les quals algunes de les poesies més populars, com La mort de l’escolà o el Virolai.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Altés i Aguiló, F.X. (20021)
- Boix, M. (19972), p. 15-62
- Boix, M. i Pinyol i Torrents, R. (2003), p. 21-54
- Junyent i Rafart, J. (1990).