Jurisconsult i expert en agronomia, fou fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà (1845) i el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona. Fundà les publicacions “El Bien del País” (1845-49) i “La Granjac (1850-55), diari oficial de la Junta d’Agricultura de la província de Barcelona. Publicà nombrosos llibres sobre qüestions agrícoles, entre els quals destaquen La filoxera y la zona de incomunicaciones, Higiene rural, El pagès bruixot, i, sobretot, Aforismes rurals (1849), que tingueren una gran popularitat. Fou el defensor d’Abdó↑Terrades en el procés de Figueres del 1842.