Estudià al col·legi dels jesuïtes de Manresa i cursà dos anys de noviciat. El 1914 sortí del seminari. Home d’amplis coneixements en humanitats i filosofia, s’instal·là a Barcelona, on entrà en contacte amb intel·lectuals progressistes. Col·laborà a Messidor defensant una «humanitat feliç i redempta per la ciència i per l’amor». D’aquest ideal en sorgí la seva única novel·la, L’illa del gran experiment (1927). Influïda per H.G. Wells, Parés hi imagina el gran desenvolupament assolit l’any 2000 per una societat ideal constituïda a Austràlia a partir del 1950. Mostra una gran confiança en la raó, el progrés científic i el domini total a què aquests poden sotmetre la natura. Durant la postguerra, Parés es guanyà la vida fent correccions per a diverses editorials.