Foix renova el gènere de la nadala i, fent gala d’un inconformisme creatiu, combina una sorprenent riquesa formal amb la tradició popular que revifa en uns poemes mestissos, en els quals el gaudi amb el joc d’ecos, de fonts i de registres fa possible la reflexió religiosa, el pensament moral, l’experimentació lírica i l’evocació biogràfica. D’esperit lliure, heterodoxos i poderosament aventurers, lúdics i obertament catalanistes, els versos, que es fan ressò de la preocupació del poeta per la pervivència de la història, es nodreixen de l’experiència dels temps antics. Al poema més cèlebre del llibre, Ho sap tothom i és profecia, s’amalgama l’imaginari religiós amb el catalanisme i es palesa el costumisme fortament nacionalista de Foix. Com altres vegades, però, hi tenen cabuda els ecos més personals, més domèstics, com als dos últims versos del primer poema, que al·ludeixen a la separació matrimonial del poeta. Si bé la literatura de Foix sembla feta de lectures que es retroben en una enxarxada selva de referències, rere les tramoies i els miralls, sempre s’hi reconeix l’essència vitalistai biogràfica d’una poesia que és pensament ètic i confessió, carregada d’anècdotes, dels hàbits i les conductes del poeta, pudorosament embolcallades en l’opacitat dels versos. Foix remodelà les tradicionals composicions nadalenques per crear un gènere, el nadal, de ritme inesperat i de sobtada relació, inquietant i de vegades surreal, dels elements que es trobaven allunyats, cercant la bellesa en la viva innovació, amb profundes arrels, però, en el món de les literatures medievals. Partint dels orígens, Foix fa seva la cançó popular i apareix, sota la ingenuïtat de la veu tradicional, el discurs líric i greu del poeta; i, en conjunció amb els ritmes festius, el to irònic i la paradoxa. Els poemes, escrits del 1948 al 1958, l’autor els enviava per Nadal als amics, com ara V. Aleixandre, S. Espriu, S. Gasch i M. Manent. Dalí, Ponç, Genovart, Obiols, Cuixart, Miró i Tàpies nChavien il·lustrat alguns. El llibre el tanca un cap d’any, nou tipus de composició, similar, que el poeta envià a partir del 1960 i fins el 1976.
- Carbonell, M. (1991), p. 157-168.