Amb el pseudònim d’Ernest Jou-Desvern, es donà a conèixer amb La raó constel·lació constel·lar del metropolità. Guanyà el premi Documenta 1993 per a autors joves amb L’estat contra P (1994), en què presenta un personatge assetjat per forces que no controla. L’interès per la narrativa fantàstica i de ciencia-ficció es reafirma amb el llibre de contes Com serà la fi del món (1996), amb variants diverses de l’apocalipsi final. Posteriorment ha publicat 72 illes (1998) i Ara és l’hora somiadors (2005).
És membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.