Desenvolupament enciclopèdic
Format per quaranta-sis composicions escrites entre el 1865 i el 1888, configura una crestomatia molt completa de la producció de tipus civil del període més actiu, en què Verdaguer conforma la seva poesia d’acord amb els objectius patrioticoreligiosos formulats per l’Església catalana per tal de recristianitzar i de redefinir nacionalment Catalunya. L’amplitud cronològica dels poemes dota el llibre d’un variat repertori de temes, gèneres, formes mètriques i recursos estilístics, per això representatiu dels procediments literaris verdaguerians. El poeta hi inclou no sols peces publicades (algunes tan conegudes com l’oda↑A Barcelona, Lo pi de les tres branques, Don Jaume en Sant Jeroni, Nit de sang, La Plana de Vic, La barretina o Los dos campanars), sinó també altres d’inèdites, en general d’un marcat to intimista, com ara L’emigrant, Lluny de ma terra, L’Empordà o L’arpa. El volum, a desgrat del caràcter miscel·lani, permet d’establir les línies del concepte verdaguerià de pàtria, de base providencialista i entès en un sentit ampli i tradicional (la terra nadiua, les glòries passades, la comunitat humana i històrica), articulat pel poeta a tres nivells (la plana de Vic, Catalunya i els altres territoris de parla catalana, i l’Estat espanyol), que resulta diàfan en el primer, però sovint ambigu o ambivalent en els altres dos. El sentiment d’enyorança, central en l’obra de Verdaguer i omnipresent en el recull, projecta sobre la pàtria verdagueriana la imatge d’una Catalunya medieval perduda —harmònica, cristiana i gloriosa—, les virtuts de la qual cal restablir si es vol recobrar la genuïna personalitat catalana i garantir-ne el futur. En compilar el llibre, Verdaguer, que es trobava al cim de la seva carrera i a l’inici de la seva gran crisi personal i literària, contribuí a l’ambient d’exaltació catalanista del moment amb una aportació emblemàtica que, a la vegada, és una autoantologia, més àmplia del que el títol dona a entendre, que ofereix un mosaic de formes, registres i temes de tota la seva obra fins aleshores i, doncs, en suposa una síntesi i un balanç.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Casacuberta, J.M. de (1986), p. 241-245
- Pinyol i Torrents, R. (20021), p. 24-81
- Torrents, R. (19951), p. 257-272.