Vida i obra
Estudià filosofia amb P.J. Nunyes (1554). El 1563 estudià dret a Itàlia i a París; a Roma, pres per la Inquisició, restà borni. Després d’una breu estada a Barcelona (1581) i dels intents (fracassats pel clima de repressió intel·lectual) de Nunyes i del bisbe de Tortosa J.B. Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua (1582). A Ginebra es feu membre de l’Església Evangèlica italiana i entre el 1583 i el 1593 ensenyà filosofia a Ginebra, Nimes, Aurenja i Castres. Refugiat a Bordeus (1593), fou arrestat i dut a la presó de la Inquisició de Saragossa, on morí. Fou amic dels humanistes i erudits més importants de l’època (A. Agustí, el qual el fa aparèixer com a interlocutor en alguns dels seus escrits, l’humanista italià E. Ciofano, el professor de grec a Ginebra i col·lega seu I. Casaubon, el qual esmenta sovint en els seus llibres les crítiques fetes per Galès, el jurista J. Cujas, entre d’altres), amb els quals mantingué correspondència. Fora d’un breu poema llatí en lloança de Nunyes (1554) i d’alguna carta, no es conserven textos seus, perduts en la confiscació de béns arran del darrer empresonament.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Almenara Sebastiá, M. (1997), vol. III, p. 1181-1188
- Querol Coll, E. (1999), p. 126-128.