Fou col·laborador de La Revista, La Nova Revista i, amb el pseudònim Pere de Berguedà, de Ressorgiment de Buenos Aires i de “Veu Catalana” de Mèxic. S’exilià a França com a pròfug militar, i més tard a Buenos Aires. La seva poesia, influïda per Ventura Gassol, s’emmarca en temes populars i segueix unes pautes estètiques que tenen el seu origen en determinats tòpics del modernisme i en certes referències guimeranianes, però passats pel sedàs formal de la influènciadel noucentisme. Publicà Voluptat (1926), Elegies (1933), Evocacions (París 1943), amb litografies d’Edmond Desjobert, i Odes (París 1945), amb il·lustracions de Martí Bas. Deixà inèdit el llibre Origen (1962), Fra Garí (1963) i Eterna aurora de l’absència (1963).