Fou metge de professió. Guanyà premis en certàmens literaris menors i col·laborà a La Renaixença, L’Esquella de la Torratxa, L’Aureneta i Cu-cut!, sovint amb els pseudònims d’Enric Xarau i Jordi Muntaner. Escriví teatre (Lo trinxeraire, 1899, i Misèria!, 1912), narrativa (la novel·la L’abim, 1911, i la narració breu Blanca d’Alamany, 1919) i unes Tradicions de Llívia, publicades a “Lectura Popular” (1920). Publicà també estudis de medicina i d’història.