Rector de Cornellà de la Ribera, traduí en vers Los psalms penitencials amb versos catalans segons lo sentit literal (Barcelona 1806), que obtingueren molt d’èxit i dels quals es feren nombroses edicions, la majoria al sud de la frontera, encara que generalment sense fer constar el nom de l’autor. Mercer, que signava amb les formes de Marcé i Sentaló, se serveix d’una llengua popular, amb la intenció explícita de defugir tant els castellanismes com els gal·licismes. Publicà també un llibre d’agronomia en francès (Perpinyà 1785) i un Exercitium diurnum parochorum (Avinyó 1788). Un ritual que havia compost per a la diòcesi d’Elna, en què reivindicava el manteniment de les rúbriques litúrgiques locals, fou rebutjat pel sínode diocesà del 1782.